Contra tot i més

Guanyar sempre té mèrit, guanyar jugant bé en té més que fer-ho jugant com equip petit, a la defensiva i esperant una contra, però el que encara té més mèrit és guanyar quan et roben, i a casa teva. Perquè ahir, Velasco Carballo va atrevir-se a tot. I evidentment ningú no dirà res, ningú es queixarà. No demanem que ara, de cop i volta, Guardiola tregui una llista amb els errors arbitrals -no em vull ni imaginar què passaria a Madrid-, només volem que tothom s'adoni que això està sent una autèntica vergonya. Que si un equip que fa 24 faltes durant el partit arriba amb només dues grogues al descans és perquè realment l'àrbitre no ha vist le mateix partit que nosaltres. Per què expulsa a Piqué? Per què? Per què en una cursa per la pilota on el jugador de l'Sporting agafa del braç a Piqué l'expulsa? Fins i tot els diaris de Madrid no ho entenen.  "Velasco Carballo le brila tres penaltis al Barça" deia el diari Marca. Però aquí mana la llei del silenci i diumenge que ve, Piqué no jugarà contra el Santander.

"Ayí" només va ser un cop més

          Aquesta lliga, sigui com sigui, l'ha de guanyar el Madrid. no hi ha res més, simplement és així. Per molt que el Barça segueixi millorant per tornar al seu nivell -i fins i tot el pugui superar- res, res, res de res, no podrà evitar que el Madrid guanyi. No direm perquè. Tothom ho sap. Tothom sap que és un equip grandíssim i que mereix molt respectes però no tots. Realment és necerssari que tothom defensi el seu joc? Un joc gairebé inexistent en molts partits. Un joc que ni de lluny s'apropa al Barça. Un joc liderat per un Cristiano Ronaldo desaparegut en els partits grans, un Pepe que enacara ara em pregunto què carai fa rondant per camps de futbol, un Sergio Ramos que es dedica a saludar donant cops de colze (i per cert, dóna les gràcies a l'afició "Por haber estado "ayí" durante todo el partido"), un Mourinho que no en té prou en veure com expulsen a Michu en una acció no mereixedora ni de targeta, sinó que encara ha de recriminar-ho tot al àrbitre... No hi ha res a fer. Tot i això, crec en la remuntada.

     Això sí, important. Si Guardiola parla dels àrbitres, digues que é un prepotent, si ho fa Mourihno digues que és sincer. Si Guardiola dóna una compteició per perduda digues que és un fals modest, si ho fa Mourinho digues que té seny. Si Cesc fa una entrada de groga digues que hauria d'anar a la presó, si ho fa Pepe, parla de Busquets i de Alves. Si un culé recorda les sis copes, diga-li que un no ha de viure del passat, que el que compta és el present. Quan el Barça guanyi digues que els ha ajudat l'àrbitre, que els rivals es deixen o que s'han dopat, que no passa res, ningú es queixa ni ens demanden ni res. Si el Barça guanya patint és un clar símptoma del "Final De Cicle", si és el Madrid qui guanya patint i per causalitat en l'últim minut, digues que és "El espíritu de Juanito". No fan riure aquests arguments? Tant com el joc d'ahir del Madrid i la farsa que es va viure, un cop més, "ayí", a Vallecas.

         A tot això, ahir el Barça va guanyar (1-2) després d'una gran primera part i després, tot i que va patir en uns minuts de descontrol, Messi va resoldre el partit amb un magnífic i genial gol de falta.

Here's to the crazy ones FCB

El 24 de febrer de 1955 va néixer un geni, un geni que canviaria el món, Steve Jobs. El seu anunci "Think Different", emotiu com cap, em va emocionar des del primer moment. 

Un altre geni, Pep Guardiola, ha aconseguit igualment, commoure a molta gent. A la seva manera, ha fet feliç a milers i milers de seguidors tant culés com del futbol en general.

Combinant el text de Steve Jobs i les millors imatges de l'era Pep, he intentat sintetitzar que el Barça és un equip que "veu les coses de manera diferent".

Espero que us agradi.

Traducció al català:
Això és pels bojos. Els que els costa fer-se un lloc. Els rebels. Els que reben i s'hi tornen. Les clavetes rodones en forats quadrats. Els que veuen les coses de manera diferent. No segueixen les regles i no tenen respecte per l'status quo. Els pots citar, estar en contra seva. Glorificar o criticar-los. però l'únic que no pots fer, és ignorar-los. Perquè canvien coses. Fan avançar la raça humana. Mentre alguns els poden veure com els bojos, nosaltres veiem genis. Perquè la gent que està prou boja per creure que pot canviar el món, són els que el canvien.
Think different - Pensa diferent.


L'enllaç a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=HQV6g8i-Atc&feature=youtu.be

Resultats i noves enquestes III

               Fa uns dies preguntava que si crèieu en la remuntada del Barça a la Lliga i un 62% vau dir que sí.
               Sobre Guardiola, la pregunta era si crèieu que renovarà i el percentatge es mou enotrn al 77% a favor del sí i del 22% per el no. Aquest setmana, veient com s'han pronunciat els jugadors, coneixent més detalls obre perquè encara no ha renovat i celebrant que fa un any que va firmar la seva darrera renovació us pregunto el mateix: Veieu a Guardiola al Barça l'any que ve? I arrel d'això també pregunto quin és el vostre millor record (de moment) de l'era Pep.
               Per últim, encara queda oberta l'enquesta sobre l'eliminatòria de Champions contra el Leverkusen i de moment només una persona s'ha decantat per una eliminatòria amb patiment.

- - Recordeu!! Demà Post especial!!

I ja n'avanço un altre el 15 de març - -

Barça - València (19.02.2012)

Ahir el Barça va recuperar el seu joc, el seu Messi i el que és més important, la seva il·lusió. Apallissant 5 a 1 el equip d'Unai Emery i jugant en un dels millors partits de la temporada, el Barça va tornar a demostrar perquè és el millor del món. I després hi ha el cas Messi. "No estava malament fa dues setmanes?" ironitzava el Pep a la roda de premsa. Doncs no, ahir va tornar a ensenyar al món el que sap fer i ens va deleitar amb 4 gols seguits, fita ja aconseguida contra l'Arsenal la primera temporada de Guardiola.

Quan Messi torna a ser Messi

Mundo Deportivo - Rolf Vennenbernd

Messi és el millor jugador del món. Pot agradar més o menys, caure millor o pitjor, però és el millor i això ningú li pot treure. Alguns demanen que descansi, altres afirmen que no val la pena que es cansi en aquests partits i que ja jugarà, alguns fins i tot opinen que ja no és tant bo com abans i que ha de demostrat, ell mateix, no ser el millor del món. Però els seus números parlen per si sols. Aquesta temporada ha jugat 39 partits i ha marcat 38 gols -dada absolutament espectacular que pot quedar emmascarada per les seves pròpies estadístiques-, ha donat 21 assistències, ha xutat 11 vegades al pal, ha guanyat 3 títols, marcat en totes les competiticions i ha tornat a guanyar la Pilota d'Or. Em penso que no cal dir res més.
Ahir va tornar a fer un partidàs, amb uns últims 25 minuts fantàstics. El nostre Messi ha tornat, ja ens podem preparar.

Noves enquestes i Resultats

La setmana passada preguntava si vèieu possible la remuntada a la Lliga i la classificaió per a la final de Copa.
En el primer cas, tots vau dir que sí, que es podia remuntar.
En el segon cas, la resposta també va ser unànime i vau afirmar que le Barça, no només arribaria a la final de Copa, sino que a més a mésmla guanyaria.

Aquesta setmana demanem si encara veieu possible la remuntada a la Lliga, si el Barça serà capaç de classificar-se per els quarts de final de la Champions i per últim, si renovarà Guardiola.

Com sempre, les enquestes a peu de pàgina!

Final de cicle? Que esperin una mica més...

        Ahir vam deixar escapar la Lliga. No deixaré de creure en l'equip i no pararé de creure en que encara és possible. Però ara sí. Això està molt i molt complicat. Potser és el cansament físic, potser ell desgast psicològic, potser és un problema d'actitut. No ho sé. L'únic que sé és que la Lliga està molt difícil però no em vendran un Fi de Cicle. No me'l vendran pel simple fet que el que probablement guanyarà la Lliga només ens ha vençut un cop en quatre anys i mai en 90 minuts. Per això encara no li puc retreure res a un equip com aquest, al que ahir li van anular un gol legal i li'n van marcar un en fora de joc, un equip que sempre serà el millor de la història.

         Per això ara és quan penso en tot el que s'ha aconseguit. 3 lligues, 1 copa del Rei, 3 finals de Copa en 4 anys, dues Champions, 2 finals, 4 semifinals, un 2 a 6 al Bernabéu, un 5 a 0 al Camp Nou, 3 de 3 en Supercopes, dos mundials de clubs. Tantes i tantes exhibicions. Tantes emocions com la del gol d'Iniesta a Stamford Bridge. Com la consecució de les sis copes. Qui oblidarà el que es va viure l'any passat al guanyar la final de la Champions contra el Manchester United? I qui oblidarà la samarreta "Rei de Copes", amb un Barça que n'ha guanyat 25 sent el màxim guanyador de la Copa del Rei? Ningú. I menys sabent que en tres mesos en tornem a tenir una. Per no parlar de la Champions... No queda tant per viure un altre maig que pot ser tant bo com el dels altres anys... Final de cicle? Que esperin una mica més...

Barça - València (08.02.2012)

Fotografies del partit de Copa d'ahir. (2-0)

JA SOM A LA FINAL!!! I SÍ! ÉS LA DOTZENA FINAL EN QUATRE ANYS!

1-0 -Cesc

2-0 -Xavi 

Les fotografies estan fetes amb el mòvil pel que ja sé que no es veuen massa bé...

L'últim pas...

     Ara sí. Aquest és probablement un dels partits més importants de la temporada, fins el dia d'avui. Perque demà ens hi juguem alguna cosa més que passar a la final.

     Plantar-nos a la final seria un gran reforç moral però sobretot voldria dir estar a 90 minuts de guanyar un nou títol! Potser -segur- la Copa no és el títol més important de l'any, però quan tens l'ocasió de guanyar el triplet, deixar-la anar pel camí, sempre resulta molest.
Per això demà tothom qui pugui ha d'anar a l'estadi. tothom qui pugui ha de donar suport a aquest equip tant meravellós. Som-hi Barça! Som-hi! Que estem a 90 minuts de tornar a viure aquella sensació de nervis, l'Anaconda de RAC1, prèvia a una final!! Som-hi!!