divendres, 30 de desembre del 2011

I ahir em deixava...

I ahir em deixava un dia més que clau en la història del Barcelonisme, el 10 de gener. A Zürich es va coronar, per segon any consecutiu, com a millor jugador del món, Lionel Messi. Però el més bonic de tot no és el fet de veure un cop més un jugador blaugrana a la cima del món, sinó que aquest gran guanyador venia acompanyat de dos companys d'equip. Andrés Iniesta i Xavi Hernández. Tres blaugranes finalistes al màxim trofeu individual. I els tres fets a la Masia! Els tres fets a casa! Aquest va ser un altre gran demostració del barcelonisme, un prova dels nostres valors, entre ells la confiança en el futbol base. Compte amb aquest 9 de gener, que ve una altre gala banyada de Barça...

dijous, 29 de desembre del 2011

El millor moment del 2011

Avui em trobava amb un tuit del FC Barcelona on proposava que els seguidors expliquessin quin havia estat el seu moment preferit d'aquest 2011 que ja tanquem.

Per això explicaré el meu.
Per a mi, no té preu el que va fer el capità, el 28 de maig, sobre la gespa de Wembley, cedint el braçalet a l'Abidal perquè aixequés la quarta Copa d'Europa del nostre club. L'unió, la solidaritat, el compromís, el companyerisme... Tants i tants valors que l'equip intenta transmetre sempre. Va ser un gest preciós, tothom el va veure.

Però és que aquest 2011 ha estat un gran any, un any excels, un any plè de victòries i emocions inigualables. Hem guanyat 5 copes, hem vençut en els moments més foscos i sempre hem donat la cara. Sempre.

I per aquest motiu em sobren els grans moments. Des de l'increïble roda de premsa de Guardiola al Bernabéu, a 24h de l'anada de semifinals de Champions, fins a la sardana dels campions en el Mundial de Clubs, passant per els nervis i la tensió de la tornada d ela Supercopa d'Espanya. Recordeu? Minut 81, marca Benzama. És el 2-2. Hi haurà pròrroga? Penals? L'última pròrroga no va anar bé... I si marquen n'hem de fer dos. Els blancs es revolucionen, nosaltres no ens amaguem. I gol. Gol del geni. Marca Messi en el 88'. Tot torna a la normalitat, tot torna a ser com ha de ser.

També trobem per algún racó, l'assamblea de socis compromissaris, un día molt important i especial per al club. Va ser una altra gran demostració de democràcia on, entre altres coses, es va pactar el "Camp Nou sense fum", que en la meva opinió és una victòria més per a l'equip.

Finalment, subratllar el dia 3 de maig. El dia on tot un estadi plè de gom a gom va corejar "Abidal, Abidal", mesos després de la seva operació, el dia que va tornar a jugar. Va ser en el Barça-Madrid, tornada de semifinals, que a més a més, va guanyar el FC Barcelona.

Deixarem enrere un enorme 2011. Vindrà, segur, un encara més gran 2012.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Barça Incantation

Vaig crear aquest vídeo durant l'estiu, amb tot un recull      d'imatges dels moments més emotius de la temporada. A més a més, també recordem que un "gran amic" nostre es segueix preguntant "Perquè?", i no entén que a futbol només s'hi juga sobre la gespa.

Música: Incantation - Loreena McKennit

dimarts, 27 de desembre del 2011

Camp Nou (fotografia)

Camp Nou.

És una fotografia que vaig fer el dimecres 14, després de guanyar el Mundial de Clubs per anar a veure el trofeu. L'estadi estava buit i em va permetre fer aquesta foto, en un ambient tranquil i relaxat. Sembla mentida que aquest paisatge tant tranquil pugués acollir una setmana després l'increïble 9 a 0 contra l'Hospitalet.
Mirar i gaudir de l'imatge de la Casa del PepTeam.

Inauguració del És Roma, Pou?

Hola!
Benvinguts al És Roma, Pou! Un bloc diferent i innovador.
El títol està basat en la ja coneguda cel·lebració dels grans Joan Maria Pou i Roger Saperas, a Stamford Bridge, quan Andrés Iniesta va marcar en l'últim minut de partit i va classificar el FC Barcelona per a la final de Roma.
Aquí hi trobareu opinions, vídeos, fotografies i altres ítems de gran interès per a qualsevol seguidor del Barça.
Desitjo que us agradi!

Bon Nadal.