Avui em trobava amb un tuit del FC Barcelona on proposava que els seguidors expliquessin quin havia estat el seu moment preferit d'aquest 2011 que ja tanquem.
Per això explicaré el meu.
Per a mi, no té preu el que va fer el capità, el 28 de maig, sobre la gespa de Wembley, cedint el braçalet a l'Abidal perquè aixequés la quarta Copa d'Europa del nostre club. L'unió, la solidaritat, el compromís, el companyerisme... Tants i tants valors que l'equip intenta transmetre sempre. Va ser un gest preciós, tothom el va veure.
Però és que aquest 2011 ha estat un gran any, un any excels, un any plè de victòries i emocions inigualables. Hem guanyat 5 copes, hem vençut en els moments més foscos i sempre hem donat la cara. Sempre.
I per aquest motiu em sobren els grans moments. Des de l'increïble roda de premsa de Guardiola al Bernabéu, a 24h de l'anada de semifinals de Champions, fins a la sardana dels campions en el Mundial de Clubs, passant per els nervis i la tensió de la tornada d ela Supercopa d'Espanya. Recordeu? Minut 81, marca Benzama. És el 2-2. Hi haurà pròrroga? Penals? L'última pròrroga no va anar bé... I si marquen n'hem de fer dos. Els blancs es revolucionen, nosaltres no ens amaguem. I gol. Gol del geni. Marca Messi en el 88'. Tot torna a la normalitat, tot torna a ser com ha de ser.
També trobem per algún racó, l'assamblea de socis compromissaris, un día molt important i especial per al club. Va ser una altra gran demostració de democràcia on, entre altres coses, es va pactar el "Camp Nou sense fum", que en la meva opinió és una victòria més per a l'equip.
Finalment, subratllar el dia 3 de maig. El dia on tot un estadi plè de gom a gom va corejar "Abidal, Abidal", mesos després de la seva operació, el dia que va tornar a jugar. Va ser en el Barça-Madrid, tornada de semifinals, que a més a més, va guanyar el FC Barcelona.
Deixarem enrere un enorme 2011. Vindrà, segur, un encara més gran 2012.
