Probablement a partir d'aquesta nit, cap a tres quarts de dotze, tothom estarà pendent d'un nou clàssic. Un altre, sí. Perquè amb permís de l'Osasuna, el més segur és que la setmana vinent sigui setmana de Madrid-Barça. I no és que em molesti, al contrari, estic encantada de poder gaudir una vegada més d'aquests banquets que ofereix el FC Barcelona davant el Madrid, no és això. Tampoc és que em faci por l'equip de Mourinho, ni de llarg. L'únic que no m'agrada d'aquests enfrontaments és tot el que els envolta. Començant per les rodes de premsa del Mourinho i el seu contingut, fins a les dures jugades i l'intensitat del partit. És una mica tot. Resulten ser uns grandíssims partits que gairebé sempre acaben tacats, desgraciàdament. Per això, a aquest partit, l'únic que li demano al proper Madrid - Barça és que llueixi únicament per el que és, el millor espectacle esportiu que existeix actualment.
Compte, clàssic a la vista.
[Post dedicat a la Marta Serraima]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada