La veritat és que fa una setmana, abans de l'anada de vuitens de Copa, l'idea d'un clàssic em molestava. Em feia mandra. Com ja vaig dir, no era cap qüestió futbolística, era simplement per evitar tot el que envoltaria els dos partits. Però avui, a poc més de 24 hores per un nou clàssic, el decisiu, fa com il·lusió.Fa gràcia tornar a veure el Madrid desfilar pel Camp Nou i fa il·lusió imaginar Messi driblant Ramos i marcant de nou a Casillas.
Fa il·lusió que sigui el minut 80 i que tot el Camp Nou, en peu, canti "Vete al teatro".
Fa il·lusió tornar a sentir el que és eliminar el Madrid. També fa molta il·lusió llevar-se el dia següent i passejar-se amb la samrreta del Barça pel carrer.
Fa il·lusió veure la gent amb el diari sota el braç, somrient i que només intercanviant discretes mirades, entendre's.
Fa il·lusió arribar a la feina o l'escola i sentir com tothom comenta el partit.
Tot això farà il·lusió si guanyem, cosa que no dubto que farem. És aquella sensació de victòria que tant ens agrada, és aquella sensació de saber que ets el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada