Tot està per fer i tot és possible

Ho hem guanyat tot. Hem batut tot el rècords. Hem estat capaços de mantenir-nos a dalt de tot després d'arribar-hi, ara fa uns tres anys. I ara, ens queda un repte: la remuntada. Si ahir haguéssim tret els tres punts del Madrigal, avui tothom parlaria de la semi final contra el València de dimecres, però l'empat ha provocat que saltin totes les alarmes.
Aquells barcelonistes més patidors ja ho veuen perdut, els analistes troben motius i evidències per creure, i els aficionats més atrevits, no dubten que això és completament remuntable. Jo em classificaria en aquest últim bloc. No entenc perquè hi ha gent que ja llença la lliga. "Ara a veure si anem a la final de Copa i sobretot, a veure si fem alguna cosa a la Champions... Aquests de Madrid ja hi tornen a ser!"
Ahir van jugar desgatats mentalment per els clàssics i sense la meitat de la plantilla. I tot i això, van jugar un molt bon partit però fa faltar el gol. I si hagués arribat, ara estariem a 5 punts. A un empat i amb un partit al Camp Nou contra el líder. Ara però, ens trobem a un empat i una derrota. No s'hi val perdre més punts, ara ja no. Però dir que no hi cap equip capaç de plantar-li cara a Mourinho, també em sembla massa fort.
La diferència entre Barça i Madrid és més curta que fa un any, és absolutament cert, però encara aquest Madrid, el millor Madrid dels últims tres anys, encara està molt lluny del pitjor Barça de l'era Guardiola. Esperem una miqueta a que es refacin, tornin a ser el 'equip de la maneta' i ens deixin tornar a gaudir d'aquests autèntics banquets de futbol que ens servien cada cap de setmana. Som-hi nois!
Tot està per fer i tot és possible.